| Espècie sedentària i de la mateixa família que el falcó pelegrí. Les seves siluetes són similars, amb la cua recta i llarga i les ales punxegudes amb el "canell" marcat cap endavant. La part superior de les ales són, per ambdós sexes, de color terrós amb l'extrem de les ales de color fosc. La part superior de la cua i del cap, en canvi, és grisa en el mascle i marronosa en la femella. Els xoriguers tenen la capacitat de restar immòbils a l'aire, "fent l'aleta", comportament que els permet de guaitar els ratolins o sargantanes que caçaran al terra. Els xoriguers, com els falcons, no fan un niu sinó que ponen els ous en una lleixa d'un penya-segat o edifici, fins i tot en jardineres dels balcons més alts. Al penya-segat de Montjuïc formen una de les colònies més grans d'Europa. També fan niu a d'altres edificis com l'Església de Santa Maria del Pi i el Camp Nou. Cal destacar que els xoriguers de Barcelona s'han adaptat a anar a caçar als camps del Delta del Llobregat i a les gàbies de les balconades i les terrasses dels habitatges de la ciutat on troben els periquitos i els canaris que no poden fugir de les seves urpes. |
