| Espècie sedentària que colonitzà Barcelona el darrer quart del segle XX aprofitant la seva adaptació a tota mena de menjar i a la tranquil.litat que trobava a la ciutat. D'aleshores ençà fa el niu a teulades i terrats de la ciutat. De mida molt grossa i de vol lent i pausat. El cap i el dessota del cos i de les ales dels adults és blanc, la part superior de les ales -de color gris-platejat- dóna nom a l'espècie. Els joves, però, són marrons i no assoleixen el plomatge d'adult fins als 4 anys. El bec és robust, de color groc i amb una taca vermella molt característica. Actualment és abundant al penya-segat de Montjuïc i cria a la Catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi i en terrats de l'Eixample barceloní, com a l'antic edifici de la Universitat de Barcelona. |
