La gran ciutat no és habitada només per l'espècie humana. Hi ha altres
"veïns" a part de les persones que viuen a prop nostre. Hi ha molts animals que conviuen amb nosaltres diàriament i que passen més o menys desapercebuts. Lògicament, les "illes verdes" -l'arbrat viari i els parcs i jardins- són la base per a l'establiment d'una determinada fauna que s'alimenta dels invertebrats que hi troben o bé de la seva matèria vegetal (fulles, fruits, llavors, saba, etc).
Tanmateix, són les restes de menjar i les deixalles de dins i fora de les cases -als carrers, places, teulades, platges i clavegueram- les que permeten que les espècies
comensals (formigues, coloms, gavians, rates, gats, etc) se n'aprofitin i tinguin menjar en abundància en un territori aparentment inhòspit. Gràcies a aquest excedent de menjar i al fet de no tenir altres limitacions naturals (com la presència de depredadors, la competència entre espècies, etc) que trobarien fora de la ciutat, algunes d'aquestes espècies (rates, coloms, etc) poden proliferar i, fins i tot, esdevenir plagues. A més, cal esmentar que alguns animals com el senglar o la guineu, que no viuen dins la ciutat, s'hi acosten per aprofitar-se d'aquest excedent alimentari.
Les restes
de menjar i les deixalles permeten que les espècies
comensals
com els coloms (esquerra) i les rates (dreta) se
n'aprofitin i tinguin menjar en abundància.
L'existència d'aquestes espècies comensals afavoreixen la
presència d'algunes espècies depredadores dins de la
ciutat. Entre elles cal destacar els mussols (Athene
noctua), els gamarussos (Strix aluco), els
xoriguers (Falco tinnunculus) i els falcons pelegrins
(Falco peregrinus).
La verticalitat de la ciutat possibilita l'establiment
d'espècies rupícoles. Entre aquestes espècies cal mencionar
el dragó (Tarentola mauritanica), els rats-penats, els
falciots (Apus apus) i els ballesters (Apus melba)
que aprofiten les parets i escletxes per a viure-hi o fer-hi
niu.
Inici
