Curiositats dels falcons barcelonins. Dieta, muda, desplaçaments i relacions amb altres espècies
DIETA
Des de l’any 1999 s’han identificat a Barcelona un total de 434 preses corresponents a 38 espècies diferents, fet que revela l’ampli ventall d’espècies de què es compon la dieta alimentària del falcó.
Feu clic per més informació
Tanmateix, l’espècie més consumida és el colom (Columba
livia var. domestica) que representa el 52% de les preses identificades. El tord (Turdus
philomelos) assoleix el 10% del total, tots ells capturats a la tardor i a l’hivern. Les cotorres argentines (Myopsitta
monachus) constitueixen el 5%, la tórtora turca (Streptopelia
decaocto) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) el 4% i l’estornell (Sturnus
vulgaris) el 3%. Les 23 espècies restants constitueixen el 22% del total.
MUDA
Tots els ocells substitueixen cada any les plomes velles per
unes altres de joves. És el procés conegut amb el nom de
"muda". La freqüència en què es produeix aquesta muda i el
tipus de plomes (del cos, de la cua, de les ales, etc) que es
muden varia per cada espècie o grup d'espècies. Quan es
reemplacen totes les plomes del cos es diu que l'ocell fa una
muda completa. Si, en canvi, es reemplacen només les plomes
del cos excepte les plomes de vol, tant de la cua com de les
ales, es diu que l'ocell realitza una muda parcial. La muda,
en definitiva, comporta una gran despesa energètica per a
l'animal. Per aquest motiu, la solen realitzar en èpoques
favorables, amb menjar abundant i confort tèrmic.
Els falcons, joves i adults, realitzen una muda completa cada
any a principis de primavera. Es considera que els falcons
només fan aquesta muda i no en fan cap altra, ni parcial ni
completa. No obstant això, s'ha observat que alguns falcons
joves de Barcelona no segueixen aquesta pauta general de
l'espècie sinó que, a més de la muda completa primaveral,
realitzen una muda parcial durant la tardor del primer any de
vida. Durant aquest procés substitueixen algunes de les
plomes del cos. Es desconeix el perquè es produeix aquesta
desviació del patró general de l'espècie però podria estar
relacionat amb què el període de tardor i hivern a Barcelona
no sigui tan desfavorable com el d'altres llocs, tant per
l'abundància de menjar com per la bonança climàtica de la
ciutat.
FALCONS ALLIBERATS A LA
CIUTAT: El
mascle de la Sagrada Família és un exemplar alliberat al
Port de Barcelona l’any 2001.
El mascle del penya-segat de Montjuïc és
un exemplar alliberat al Port de Barcelona l’any 2001.
Un mascle alliberat al Port de Barcelona l’any 2002 es va
establir a la Torre Macosa des de l’any 2003 fins al 2007.
Un mascle de falcó
alliberat el 2002 a l’edifici de “El Corte Inglés” de
Plaça Catalunya fou trobat ferit la tardor del mateix any
al nucli urbà de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), a
130 Km de distància. Tres anys més tard, un cop recuperat
de la lesió, es va tornar a alliberar.
Una femella de falcó alliberada a la primavera del 2002 al
Port de Barcelona es va observar mesos més tard al Port de
Tarragona on hi va criar els anys 2003 i 2004.
FALCONS
NASCUTS A LA CIUTAT:
Un
mascle nascut el 2004 al penya-segat de Montjuïc es va
localitzar al nucli urbà de Benidorm (Alacant) el mes de
setembre del 2008. Es va desplaçar 373 Km del lloc de
naixement.
Un
mascle nascut l’any 2005 al temple de la sagrada Família va
formar parella amb una femella salvatge i es va establir a la
central tèrmica de Cubelles l’any 2007. Es va desplaçar 50 Km
del lloc de naixement.
Un
mascle nascut el 2005 al temple de la sagrada Família, germà
de l’anterior, va ocupar el lloc del mascle que havia criat
en anys anteriors a la Torre Macosa. Es va desplaçar 3 Km del
lloc de naixement.
Una femella nascuda el 2006 al penya-segat de Montjuïc va ocupar
el lloc de la femella que havia criat en anys anteriors a la
Sagrada Família. Es va desplaçar 9 Km del lloc de naixement.
RELACIÓ AMB ALTRES ESPÈCIES
Durant la realització del "hacking" de 1999 a l'església de
Santa Maria del Pi, una parella de xoriguers (Falco
tinnunculus) que nidificaven al campanar portava menjar tant
als seus pollets com als de falcó que eren dins de la
caixa-niu.
Xoriguer (Falco tinnunculus)
Gairebé sempre els duien falciots (Apus apus) i
pardals (Passer domesticus). Quan els falcons joves
van sortir de la caixa-niu, durant un temps, van conviure amb
els xoriguers joves i se'ls podia veure sovint aturats
plegats. Aquest fenomen no deixa de ser curiós i sorprenent
si tenim en compte que tant els xoriguers com els falcons són
espècies molt territorials i protegeixen amb molt de zel i
agressivitat la seva descendència. A més, el falcó és una
espècie que pot capturar i menjar algun xoriguer.
Inici
