Durant molts anys, el falcó pelegrí solcà el cel de
Barcelona, sotjant les preses des de les magnífiques talaies
subministrades pels edificis gòtics i modernistes de la
ciutat de Barcelona. Des de dalt del campanar de Sta. Maria
del Pi o des de dalt d'un pinacle de la Sagrada Família, el
falcó es llançava al buit per encalçar qualsevol colom
desprevingut, la seva vianda preferida en aquesta ciutat.
Així, ara cruspint-se un colom, ara un estornell, ara una
garsa...els falcons anaven fent la viu-viu a Barcelona. A la nostra ciutat hi trobaven
menjar abundant, talaies imponents des d'on guaitar el seu
territori i les seves preses i, a més, la tranquil.litat que
no trobaven fora de la ciutat, on la caça era una pràctica
comuna. De tant bé que s'hi trobaven que hi feien niu any
rere any. Gràcies als documents
de l'època i al traspàs
d'informació oral sabem que criaven a l'Església
de Santa Maria del Pi a principis del s.XX, a la Sagrada Família a
mitjans del s. XX i a l'Església de Santa Maria del Mar al
darrer terç del mateix s. XX.
Finalment, el 1973 l'espècie va desaparèixer de Barcelona
perquè la legislació d'aquella època permetia que el falcó,
com qualsevol altre rapinyaire, fos eliminat. Des que
desaparegué com a nidificant, només visitava a la ciutat els
mesos freds d'hivern. Eren exemplars provinents del centre i
nord d'Europa que hivernaven entre nosaltres bo i a
aprofitant la benignitat climàtica de Barcelona, els pocs
destorbs humans i l'abundància de menjar.
A través d'aquest projecte i gràcies a l'alliberament d'una
quarantena de pollets de falcó en edificis elevats de la
ciutat l'any 2005 tres parelles de falcó crien a Barcelona i
una altra a Sant Adrià de Besòs.
D'aquesta manera recobrarien sentit les paraules del cronista
Sempronio en parlar, l'any 1959, de les aus barcelonines al
Diari de Barcelona:
"(...) por el barrio de Santa María del Mar se ha visto algún
gavilán, al acecho de las cándidas palomas y hospedado en las
torres de la basílica"
La nostra societat es pot congratular que el falcó pelegrí
torni a criar a la nostra ciutat i que, de nou, constitueixi
una de les joies del seu patrimoni natural.