Fora els malentesos! 10 respostes a 10 preguntes típiques

No, mai. Els falcons només cacen ocells al vol, mai aquells que són aturats a terra, en un edifici o dins d'una gàbia. A més, encara que canviés la seva tècnica de caça mai no podria capturar ocells engabiats perquè les seves potes són massa grosses i no passen a través dels barrots. Sí que hi ha a la ciutat 4 espècies que poden menjar ocells engabiats: la garsa, el gavià argentat, el xoriguer i el gat.

No, mai. Els falcons no s'alimenten mai ni de mamífers, ni de peixos, ni de rèptils. Els falcons només s'alimenten dels ocells que atrapen al vol, mai dels que viuen dins d'una gàbia.

No, mai. L'ésser humà és un enemic potencial del falcó i, per aquest motiu, el falcó li guarda sempre una distància prudencial. A més, els falcons només s'alimenten dels ocells que puguin atrapar al vol, mai dels que són aturats a terra o en un edifici ni dels que són dins d'una gàbia.

No, mai. El falcó és un animal de comportament territorial i per aquest motiu una parella de falcons no tolera la presència d'altres falcons dins del seu territori. Si tenim en compte que un territori de reproducció de falcó abasta com a mínim una superfície de 3 km2 i que el territori urbanitzat de Barcelona és de 79 km2, podrem deduir-ne fàcilment que la ciutat no podria acollir mai més de 26 parelles.

No, la seva reintroducció té com a objectiu principal recuperar una espècie que havia criat a la ciutat fins que a principis dels anys 70 s'extingí arrel de la pressió humana. No hem de perdre de vista, però, que el falcó menja coloms i que als voltants del lloc on hi ha una parella de falcons la població de coloms es redueix, tant perquè se'n mengen alguns com perquè els foragiten amb la seva presència.

Els falcons ja criaven a les ciutats europees, com a mínim, des de l'Edat Mitjana, època en què feien vida i criaven als campanars de les catedrals. Els falcons, doncs, han viscut i viuen arreu del món on puguin trobar aliment (ocells de mida mitjana) i els penya-segats o les parets verticals per a poder-hi fer el niu i guaitar el seu territori. Les ciutats d'abans i d'ara els proporcionen un munt d'edificis alts que fan la mateixa funció que els penya-segats naturals. A més, la ciutat -ara més que abans- subministra als falcons més menjar que la majoria d'hàbitats "naturals". Hem de tenir present que a la gran ciutat hi viuen moltíssims ocells (coloms, estornells, tórtores turques, cotorres, etc) que formen part de la dieta del falcó i que s'alimenten de les restes de menjar que troben escampades arreu. La ciutat, en definitiva, és un ecosistema més favorable al falcó que no pas els boscos. En els boscos no hi ha tant menjar com a les ciutats i, a més, els arbres impedeixen als falcons veure els ocells i, per tant, en dificulten la seva captura. A més, els falcons no crien mai en els arbres.

El falcó no es va extingir de la ciutat per causes naturals (manca d'aliment, destrucció de l'hàbitat, competència amb altres espècies, etc) sinó per causes humanes. Foren les persones que en causaren la seva extinció matant la darrera parella i la seva descendència en una època en què la legislació no només ho permetia sinó que ho afavoria. Per tant, correspon a les persones restaurar el patrimoni natural que elles mateixes van anorrear.

No és el mateix. El falcó és una espècie que té la ciutat com un hàbitat idoni mentre que les àligues i els llops no el tenen pas. El falcó viu molt bé a la ciutat, on troba menjar abundant i edificis alts per a fer-hi el niu. Les àligues, en canvi, si fos el cas, no hi trobarien ni les branques grosses per a construir el seu niu, ni l'emplaçament per a construir-lo, ni conills per alimentar-se'n. Pel que fa als llops, tindrien una mobilitat molt limitada pel trànsit, no hi podrien construir els seus caus ni hi trobarien el seu aliment preferit. En resum, deixar anar falcons a la ciutat -un medi òptim per a ells- té un sentit que no té amb altres espècies per a les quals la ciutat és un medi inhòspit.

Sí, el falcó era un element emblemàtic del patrimoni natural de la ciutat de Barcelona que va desaparèixer per culpa de la pressió humana. La seva extinció significà, doncs, una gran pèrdua per al patrimoni natural de la ciutat. La restauració del patrimoni natural perdut com la restauració del patrimoni arquitectònic o històric són responsabilitats de tota la nostra societat i, consegüentment, dels seus gestors públics. En definitiva, correspon a la nostra societat restaurar el patrimoni natural perdut per l'actuació contrària d'alguns elements que la conformen.

La tècnica de reintroducció consisteix en alliberar pollets de falcó a la ciutat i que aquests s'hi adaptin. Com passa també amb els falcons nascuts fora de la ciutat, alguns pollets es moren (prop del 50% durant el primer any de vida) i d'altres marxen lluny del territori on han nascut. Per aquest motiu, s'allibera un nombre elevat de pollets perquè, descomptats els que desapareixen del medi urbà perquè es moren o marxen, en puguin quedar els suficients per a establir una població nidificant.