Barcelona, com a ciutat mediterrània que és té urbanitzada la major part del seu nucli urbà. Això no obstant, aquí i allà hi ha "esquitxos vegetals" o "taques verdes", que tenen com a funció fer la ciutat més bella i habitable, fixar diòxid de carboni, alliberar oxigen i proporcionar ombra en èpoques caloroses. Aquesta escassetat de sòl lliure fa que les espècies vegetals vegin molt limitat el seu creixement i s'hagin d'adaptar a les condicions extremes derivades de la duresa del substrat i de la manca d'aigua a l'abast de les seves arrels.
Les condicions extremes derivades de la duresa del
substrat i la manca d'aigua limita el normal
desenvolupament de la major part de les plantes.
Això fa
que moltes de les espècies només puguin
créixer en aquells
indrets amb un grau suficient d'humitat
Una altre obstacle per a la colonització vegetal de la ciutat és la verticalitat dels edificis i, és clar, la pràctica absència de sòl en aquests on pugui arrelar la vegetació. Consegüentment i lògica, el recobriment vegetal hi és molt escàs. Sols algunes espècies d'herbes, molses, i, sobretot, líquens poden sobreviure a aquestes condicions extremes.
Liquen del gènere Xanthoria incrustat en una teula
Inici
