El 70% del territori de Barcelona és urbanitzat (carrers,
edificis, places "dures", etc) i sols un 30% és
espai no urbanitzat. El terreny urbanitzat domina àmpliament
sobre el medi forestal, els parcs i jardins, els erms i els
conreus. El continu urbà s'estén a llevant (Sant Adrià de
Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona) i a ponent
(L'Hospitalet del Llobregat, Cornellà del Llobregat,
Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de
Llobregat i Sant Joan Despí) més enllà de l'estricte límit
municipal. Al cantó nord però, les brolles i els boscos de la
Serra de Collserola i dels turons del Putxet, del Parc Güell,
del Carmel, de la Rovira, de la Peira a més dels grans parcs
urbans, proporcionen la "quota" de verdor a la
ciutat. Al cantó sud, el mar atorga la blavor que recorda que
la ciutat té el creixement limitat en aquella direcció.
Edificis alts al carrer de Tarragona
Un dels trets característics d'una ciutat com Barcelona és la
seva vigorosa estructura vertical. Els edificis amb totes les
seves parets, teulades, terrats, balcons i finestres
reprodueixen condicions similars a les dels hàbitats rocosos
del medi natural.
Una altra característica significativa és l'abundància
d'elements creats per l'ésser humà amb l'ajut de la
tecnologia: cases, blocs de pisos, antenes, ports, esglésies,
ponts, monuments, carrers asfaltats, places toves, places
dures, estadis de futbol, fanals, bancs, papereres, etc. Tota
aquesta munió d'elements artificials donen forma a la ciutat
i la singularitzen de les altres.