Barcelona, com qualsevol ciutat, per funcionar necessita una quantitat ingent de materials externs i d'origen geogràfic molt divers: aliments (vedella de l'Argentina, pomes d'Holanda, cafè de Colòmbia, kiwis de Nova Zelanda, etc.), aigua (del Ter i del Llobregat), materials de construcció (de les pedreres del Garraf, de les bòbiles del Baix Llobregat, etc.), matèries primeres per a la indústria (alumini del Canadà, cautxú de Tailàndia, mineral de ferro d'Ucraïna, etc.) i combustibles (gas natural d'Algèria, petroli de Veneçuela, etc.). La ciutat requereix aquesta entrada de materials dia rere dia, any rere any perquè funcioni sense pausa obligada. Tots aquests materials són utilitzats de forma directa o indirecta per l'ésser humà per alimentar-se, per poder-se desplaçar, per fer anar la maquinària, per transformar materials o per a construir edificis.
Mercat de la Boqueria: parada de fruites arribades
d'arreu del món
En el camí i al final de la utilització d'aquest reguitzell de materials es generen tota mena de residus: sòlids, líquids i gasosos.
Els diferents tipus de residus municipals són gestionats en algunes de les
diverses plantes de valorització (plantes de triatge, de compostatge, de
metanització, de valorització energètica, etc.), el rebuig resultant de les
quals s'aboca en dipòsits controlats.
D'altra banda, la majoria dels residus líquids (aigües residuals urbanes o industrials, residus especials líquids, etc) són tractats en estacions depuradores d'aigües residuals urbanes o en les depuradores pròpies de la indústria. Els residus gasosos (bàsicament de combustions de motors de vehicles, de calderes industrials i cuines i calefaccions domèstiques) són alliberats a l'atmosfera i es dispersen gràcies al vent.
Tràfic intens a la Via Laietana
Els residus sòlids urbans són gestionats i tractats de formes
diferents però, tard o d'hora, dipositats
parcialment en abocadors
Inici
