|
|
CARACTERÍSTIQUES
DE L'ECOSISTEMA URBÀ DE BARCELONA
|
EFECTE
SOBRE EL FALCÓ PELEGRÍ
|
PERQUÈ?
|
|
LOCALITZACIÓ
GEOGRÀFICA
|
Relleu
planer, el nord tancat per una serralada, amb turons dins
la ciutat i amb un penya-segat litoral
|
****
|
Només
la presència del penya-segat de Montjuïc forneix d'hàbitat
natural reproductor perquè s'hi estableixi una parella
|
|
Ciutat
marítima
|
****
|
El
mar com espai obert és un hàbitat idoni per a l'espècie i
més, si coincideix amb rutes d'aus migratòries, com és el
cas de Barcelona
|
|
Localització
entre dos deltes
|
****
|
Les
llacunes naturals del Delta del Llobregat atrauen un gran
nombre d'aus que potencialment són preses dels falcons
|
|
CLIMA
I CONDICIONS
ATMOSFÈRIQUES
|
Hiverns
suaus i xafogor estival
|
****
|
Els
hiverns suaus afavoreixen la hivernada d'aus que són la
dieta bàsica del falcó.
|
|
Illa
tèrmica de calor
|
*****
|
Les
temperatures són més altes dins de la ciutat que als
voltants i això fa que molts ocells s'hi vagin a ajocar
|
|
Contaminació
atmosfèrica
|
*
|
Es
desconeixen els nivells i els efectes de la bioacumulació
de metalls pesants (plom, mercuri, cadmi, etc) que podrien
arribar als teixits del falcó a través de la les seves
preses.
|
|
Contaminació
acústica i lumínica
|
****
|
Es
desconeix bastant l'efecte de la contaminació acústica
sobre l'avifauna en general i el falcó en concret. La
contaminació lumínica el pot afavorir ja que se l'ha vist
caçar després de la posta de sol gràcies a la llum
artificial
|
|
ESTRUCTURA
URBANA
|
Hegemonia
de la zona urbanitzada sobre les zones verdes
|
***
|
Les
zones verdes no són un requeriment essencial de l'espècie
|
|
Estructura
vertical dominant
|
*****
|
Els
edificis més elevats i tranquils, simulant penya-segats
naturals, són punts idonis per a guaitar les preses i per a
la cria. Les superfícies envidrades dels edificis alts
representen, però, un factor de risc pels falcons per les
possibles col·lisions
|
|
Presència
d'elements verticals als edificis
|
*
|
Les
antenes, els cables, les entrades i sortides d'aire i els
aparells elèctrics i d'aire condicionat a dalt dels
edificis són elements de risc per als falcons
|
|
Absència
d'estanys naturals i només d'artificials
|
**
|
L'absència
d'estanys naturals amb una important avifauna associada
limita la disponibilitat de menjar dins de la ciutat. Els
estanys artificials de Barcelona no són rics en
diversitat d'espècies d'aus
|
|
Pràctica
absència de conreus dins de la ciutat
|
**
|
Els
conreus, com espai obert que són, són un hàbitat idoni per
a la caça del falcó.
|
|
Mobilitat
horitzontal elevada de vehicles i persones
|
**
|
L'elevada
mobilitat horitzontal de vehicles i persones no té efecte
sobre la nidificació del falcó però podria tenir un efecte
negatiu sobre la recerca d'aliment, bo i dificultant la
caça prop de terra.
|
|
Cicle
Obert de la Matèria
|
*****
|
Les
restes i deixalles humanes forneixen d'aliment a moltes
espècies comensals (coloms, estornells, cotorres de pit
gris, etc) que, al mateix temps, són l'aliment bàsic del
falcó
|
|
FACTORS
BIÒTICS: FAUNA I FLORA
|
Producció
Vegetal molt escassa
|
***
|
En
els ecosistemes sense aportacions extres de nutrients, si
la producció vegetal és escassa la producció animal també
ho és. Tanmateix, en un ecosistema urbà aquest dèficit de
producció vegetal es veu compensat per l'abundància de
restes de menjar d'origen humà que permeten que la vida
animal a la ciutat sigui més important del que en
condicions naturals seria
|
|
Una
ciutat curulla de fauna
|
*****
|
El
gran contingent d'aus urbanes (coloms, estornells,
cotorretes de pit gris, etc) ofereixen al falcó una gran
quantitat d'aliment
|
|
Presència
de fauna i vegetació forània
|
****
|
El
falcó, a l'hora de caçar, no diferencia els ocells
autòctons dels foranis. Tanmateix, la cotorreta de pit
gris, originària de Sudamèrica i amb una important colònia
a la ciutat representa un percentatge significatiu de la
dieta del falcó a Barcelona
|
y">
Inici
