El fort caràcter ornamental de l'arbrat viari i el dels parcs i jardins, la moda de les plantes d'interior -de requeriments tèrmics temperats durant tot l'any- ha potenciat que moltes de les plantes de Barcelona no siguin autòctones sinó al.lòctones, amb un origen geogràfic molt divers. Només una petita mostra de l'arbrat viari és reveladora d'aquest origen geogràfic divers: les acàcies (Robinia
pseudoacacia) originalment són d'Amèrica del Nord, les tipuanes (Tipuana
tipu) d'Amèrica del Sud i les sòfores (Sophora
japonica) de l'Àsia Oriental, per esmentar només algunes de les espècies més abundants.
Corísia (Chorisa speciosa), arbre originari
d'Amèrica
del Sud, al Pas de Sota Muralla,
a Ciutat Vella
Quant a la fauna, la moda de les mascotes i animals de companyia que s'inicià el darrer quart del segle passat ha tingut com a resultat que hi hagi animals foranis (hàmsters, iguanes, pitons, tortugues de Florida, periquitos, lloros, etc.) a moltes de les llars de Barcelona.
L'alliberament voluntari d'aquests animals perquè els propietaris no suportaven les molèsties de la seva presència o de tenir-ne cura com també els animals escapats en alguna fase de la seva comercialització possibilitaren l'establiment d'aquestes espècies al.lòctones dins la ciutat. Un dels grups més exemplificatius d'aquest efecte és el grup dels ocells psitaciformes, o sigui, el dels periquitos, lloros, cacatues i cotorres. A Barcelona hi fan niu 6 espècies de psitàcids: la cotorra de Kramer (Psittacula
krameri), la cotorreta de pit gris (Myiopsitta
monachus), l'aratinga de cap blau (Aratinga
acuticaudata), l'aratinga mitrada (Aratinga mitrata) , l'aratinga de màscara roja (Aratinga
erythrogenys) i el lloro del Senegal (Poicephalus
senegalus). Totes elles són originàries d'Amèrica del Sud llevat de la cotorra de Kramer que és africana i asiàtica i el lloro del Senegal que és africà. Cal destacar la cotorreta de pit gris (Myiopsitta
monachus) que crià per primer cop a la ciutat el 1974 a partir d'exemplars escapats. Actualment s'estima que la població a Barcelona es situa entre els 1.200 i els 1.700 exemplars.
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta
monachus)
Algunes d'aquestes espècies recentment introduïdes poden esdevenir un problema per a d'altres espècies autòctones, bé perquè competeixen per l'espai o pel menjar o bé perquè les poden depredar. De la competència per l'alimentació i l'espai tenim el cas de la tortuga de Florida (Trachemys
scripta) introduïda als nostres estanys i que pot fer desaparèixer la tortuga de rierol (Mauremys
caspica). Pel que fa a la depredació, cal destacar que el gat domèstic (Felis
catus), descendent d'una espècie africana i present en gran nombre en els parcs i jardins de la ciutat, causa un impacte molt sever a les poblacions d'ocellets i a les de petits rèptils i mamífers.
Gat domèstic en un parc de Barcelona (Felis
catus)
Inici
