ÈPOCA
DE CRIA: EDAT DE REPRODUCCIÓ:
Generalment, els mascles de falcó són sexualment madurs als 3 anys i les femelles als 2. Tanmateix, alguns mascles són fèrtils als 2 anys i algunes femelles ho són al primer any.
ZEL I PARADA NUPCIAL:
Des de mitjans de gener i fins a finals de febrer o mitjans de març, quan té lloc la posta dels ous, és possible observar les espectaculars parades nupcials dels falcons. Es tracta d'una sèrie de pautes de comportament que tenen l'objectiu de refermar els llaços conjugals de la parella. Arreu del territori de cria, ambdós membres de la parella s'empaiten i es llancen en picat des de gran alçada per tornar a guanyar alçada tot seguit.
Parella de falcons copulant
Una altra pauta de comportament molt característica és
l'ofrena de "regals" del mascle a la femella. Es tracta de
preses acabades de capturar que el mascle cedeix en ple vol a
la femella o que deixa caure des de molta alçada perquè les
agafi abans no arribin a terra.
Durant aquest període, quan el mascle i la femella es troben
al niu, es "saluden" mútuament amb l'objectiu d'inhibir
l'agressivitat pròpia dels rapinyaires. Ho fan amb el cap
baix i emeten un "tsic" característic. Just abans de la posta
dels ous la femella s'ajoca al niu, adopta el mateix posat
que un pollet i demana menjar al mascle. Responent a aquest
comportament el mascle li ofereix menjar.
Les còpules són freqüents durant tot aquest període però
només es produeixen quan la femella hi accedeix, mantenint el
cap baix i la cua cap amunt. Si no és així, el mascle passa
de llarg.
NIU:
Els falcons no construeixen niu, en el sentit literal del
terme, o sigui, que per a bastir el niu no aporten cap tipus
de material (branques, fulles, etc.). El niu, pròpiament dit,
consisteix només en una petita depressió -de 10 a 20 cm de
diàmetre i de 1 a 8 cm de fons- excavada pels dos membres de
la parella. És freqüent que la parella excavi diverses
depressions en diferents punts del territori de cria i la
femella decideixi, a darrera hora, la ubicació precisa de la
posta.
OUS:
La posta té lloc des de finals de febrer fins a mitjans de
març. L'ou de falcó és arrodonit, amida 52 x 41 mm i el seu
color és cremós amb taques vermelloses, que li confereixen
una tonalitat terrosa. La posta es compon normalment de 3 o 4
ous i, més rarament, de 1, 2 o 5. La femella pon cada ou en
un interval de 48-72 hores. Si la primera posta es perd
durant els 8-12 dies després de finalitzar-la, la femella pot
realitzar una segona posta de restitució.
Ous de falcó
INCUBACIÓ:
La incubació té una durada de 28 a 30 dies i comença,
generalment, un cop post l'antepenúltim ou. Tant el mascle
com la femella comparteixen les tasques d'incubació però
aquest paper recau més en la femella ja que la majoria de
mascles participen com a màxim en un 30% de la incubació. El
mascle, però, és el responsable de caçar per a la femella
mentre aquesta incuba.
NAIXEMENT:
Acabat el període d'incubació, el pollet forada la closca i
neix unes hores més tard. Aquest procés és lent i pot durar
fins a 72 hores. L'últim ou eclosiona 48-72 hores més tard
que el primer.
POLLETS:
A partir del naixement dels polls, el mascle roman menys
temps al niu i és, sobretot, la femella qui s'encarrega
d'escalfar i alimentar els pollets. El mascle, en canvi,
s'encarrega de subministrar l'aliment per a tota la família
i, per tal de disposar de menjar suficient, també emmagatzema
algunes de les preses que captura. Els petits falcons són
peixats cada 2 o 3 hores. Per a fer-ho, l'adult acosta
acuradament el menjar al bec dels pollets que, immediatament,
se l'empassen. Mentre un pollet s'empassa el menjar, l'adult
en serveixen a un altre i així, successivament, mantenint a
tots els pollets amb un mateix volum d'aliment i evitant
d'aquesta manera que hi hagin grans diferències en el
creixement dels pollets.
Els pollets neixen amb un plomissol blanc que 5 o 6 dies més
tard és substituït per un altre de més llarg i espès. El
primer plomissol és tan fi que els pollets necessiten de la
calor de la mare per no morir de fred. Per això, durant les
dues primeres setmanes de vida la femella els cobreix amb el
seu cos tal com feia amb els ous. A les tres setmanes de
vida, les plomes de vol comencen a despuntar a través del
segon plomissol. A partir dels 30 dies, els pollets van
perdent mica a mica el segon plomissol i, als 35-40 dies de
vida, ja tenen crescut el plomatge juvenil, plomatge que
conservaran durant el primer any.
Polls amb plomissol
El primer vol es produeix entre els 40 i 50 dies de vida. Els
mascles acostumen a volar entre 3 i 6 dies abans que les
femelles. Els primers vols són insegurs ja que les plomes
encara no han crescut totalment. Mica a mica van
perfeccionant les tècniques de vol i comencen a caçar les
primeres preses amb l'ajut dels pares. A finals de juny ja
s'han independitzat però no abandonen el territori dels pares
fins unes setmanes més tard. Alguns joves, però, romanen al
territori on han nascut, uns mesos més, fins ben entrat
l'hivern.
Inici
