Quin menú prefereix el falcó? Com l'obté? L'alimentació i les tècniques de caça

ALIMENTACIÓ:
El falcó pelegrí s'alimenta exclusivament d'ocells (=ornitòfag), des d'ocellets de deu grams fins a ocellots de dos quilos de pes: més del doble del pes d'una femella!

Falcó menjant-se un colom

Segons on visqui preferirà una espècie o una altra. En medi urbà, per exemple, el colom roquer (Columba livia var. domestica) és una de les seves preses preferides, com també ho són els estornells (Sturnus vulgaris). En medi litoral, però, el falcó caça una gran varietat d'espècies migradores com la becada (Scolopax rusticola) o la fredeluga (Vanellus vanellus) i espècies marines com la gavina riallera (Larus ridibundus).

Arreu on viu, doncs, aprofita les espècies més abundants: tant les que hi romanen tot l'any (residents), com les que hi són durant un període de temps (hivernants o estivals) com les que hi són de pas. Per això, quant a la dieta alimentària, el falcó es pot considerar una espècie "generalista" o el que és el mateix, que s'alimenta de les espècies d'ocells que té més a l'abast a l'indret on viu. Aquest comportament generalista li ha permès colonitzar pràcticament tots els racons del món. Ras i curt: allà on hi ha ocells hi ha falcons. Només les zones de clima més rigorós (deserts, tundres, gels polars, etc) o de gran cobertura vegetal (selves) eviten l'establiment de l'espècie.

TÈCNIQUES DE CAÇA:
Els falcons cacen al vol. Abans, però, han de detectar i escollir la presa. Gràcies a la seva agudesa visual -la més fina del regne animal- poden detectar les preses a centenars de metres. Per a fer-ho, romanen en indrets prominents o volen a gran alçada i miren cap avall. Un cop tenen localitzada la presa, tant si estan volant molt amunt com si són a dalt d'un penya-segat o edifici, agafen impuls amb ràpids batecs d'ala per, de cop, plegar-les sobtadament i caure o llançar-se al buit en picat. En aquest picat poden assolir velocitats superiors als 300 km/h que el converteixen en l'animal més veloç del món. Si el vent li bufa a favor impacten per sobre de la presa amb l'ungla posterior i, abans no caigui a terra, l'atrapa al vol.

En canvi, si el vent li bufa en contra agafa la presa directament i pel dessota. A vegades, però, el falcó no fa picats sinó que persegueix volant (="vol batut") la presa desitjada que passa al seu davant.