Avall... i amunt! Variacions poblacionals del falcó al món

Les poblacions de falcons han sofert importants fluctuacions al llarg del segle XX. Als indrets on havien davallat, la gran capacitat d'adaptació dels falcons els permeté recuperar les seves poblacions. Tanmateix, en moltes zones no han assolit el nombre d'exemplars que tenien abans de la davallada.

La primera gran davallada de les poblacions del falcó pelegrí al segle XX va tenir lloc a la Gran Bretanya, durant la II Guerra Mundial (1939-45). En aquest període els falcons van patir una campanya d'extermini per part del Ministeri de l'Aire. L'objectiu era reduir el nombre de baixes que ocasionaven els falcons sobre els coloms missatgers que, en aquell temps, eren molt utilitzats per a transmetre missatges militars. La campanya es va iniciar el 1 de juliol del 1940 i va finalitzar el febrer del 1946. Durant aquest període es van eliminar més de 600 exemplars i s'estima que la població nidificant de la Gran Bretanya es va reduir en un 83%.

No obstant això, l'impacte més important a nivell mundial que va fer que el falcó deixés de ser una espècie abundant -tant en nombre d'exemplars com en distribució geogràfica- a vorejar l'extinció resultà de l'efecte perniciós dels pesticides organoclorats. Els compostos que contenien DDT i el seu metabòlit més important, el DDE (1,1-diclor-2,2-bis(p-clorofenil)etilè) i els ciclodiens (l'aldrin, el dialdrin i l'heptaclor) i els policlorbifenils (PCB's) són molt estables i solubles en greixos. Això fa que s'acumulessin en els cossos dels animals i passessin de les preses al depredador, concentrant-se en els nivells més alts de la cadena alimentària que és, justament, on es trobaven els falcons. Aquest fenomen es coneix amb el nom de bioacumulació.

Falcó mort

Aquestes substàncies s'utilitzaven com insecticides d'ús general per combatre els flagells als conreus. L'efecte d'aquestes substàncies es va començar a manifestar a finals dels anys 40, però és durant els anys 50 i 60 quan els efectes es van fer més patents i es va detectar una davallada notable de les poblacions de falcó pelegrí a la major part de països de l'hemisferi nord. Al llarg de la dècada dels 70 va desaparèixer totalment de la meitat est dels Estats Units i de les zones adjacents del sud del Canadà. La mateixa dissort van córrer molts països d'Europa. Les poblacions de falcó pelegrí van desaparèixer totalment de Bèlgica, de Luxemburg i de l'antiga República Democràtica d'Alemanya.

Herbicides

Les poblacions que no van desaparèixer van patir una forta davallada. Àustria, per exemple, va veure reduïda la seva població en un 86%, l'antiga República Federal d'Alemanya en un 98%, Gran Bretanya en un 66% i a Noruega es va passar d'una població estimada a començaments del segle XX de 500-1000 parelles a només 10 parelles l'any 1975.

S'han atribuït als pesticides organoclorats diverses formes d'alteracions en la reproducció de les aus ja que s'acumulen al greix del cos i són mobilitzats durant l'època de cria. Aquestes alteracions inclouen tant la incapacitat per pondre ous, com la posta d'ous estèrils, com l'abandonament de la posta o la mort dels embrions. No obstant això, l'alteració més freqüent és la interferència en la calcificació de la closca dels ous i la disminució del gruix d'aquesta. El resultat és que la femella, quan s'ajoca per incubar els ous, els trenca per la fragilitat de la seva closca. A tall d'exemple, 15-20 ppm de DDE en pes fresc de l'animal porta associada una reducció del 17% del gruix de la closca.

Un cop prohibida la utilització del DDT i dels altres pesticides organoclorats es va produir una lenta recuperació de les poblacions de falcons. En alguns casos, aquesta recuperació fou el resultat de la tasca realitzada per organitzacions creades amb aquest objectiu. Entre aquestes destaquen la Peregrine Fund als Estats Units i la Canadian Peregrine Foundation al Canadà. No obstant això, actualment encara es troben nivells significatius d'aquests tòxics en els ous i encara existeix el consegüent aprimament de la closca. Les poblacions de falcons que migren tenen més risc de contaminació amb organoclorats perquè el DDT encara s'utilitza, de forma il.legal, sobretot en els països del Tercer Món. També s'ha de tenir en compte que els falcons que no migren (=sedentaris) també estan exposats als contaminants quan s'alimenten de preses migradores.
Amb tot, actualment la població mundial de falcó pelegrí s'estima en un mínim de 20.000 parelles. A Europa, la població s'estima en 7.600-11.000 parelles i a Catalunya la població roman estable amb 245-253 parelles però amb una lleugera tendència al creixement.